LI-FI LA CONNEXIÓ SENSE FILS ÒPTICA, INNÒCUA I ALTERNATIVA A LA WI-FI?

Que significa la LI-FI?
Quina és la seva utilitat?
Quins són els beneficis? I els avantatges i desavantatges?

Per saber tota aquesta informació, feu clic aquí.

QESTIONARI ADSL

1.Què vol dir ADSL?

Asymmetric Digital Subscriber Line»

ADSL és una tecnologia d'accés a Internet de banda ampla , el que implica una¡ velocidad superior a una connexió telefònica en la transferència de dades , ja que el mòdem utilitza la banda de veu i per tant impedeix el servei de veu mentre es faci servir i viceversa .


2.Quants canals conté una línia ADSL?

En un mateix canar hi ha tres cables:

1. Canal telefònic per la veu

2. Canal de pujada: El usuari pot enviar fins 1Mbps (megabits per segon).

3. Canal de baixada de alta velocitat que permet baixar 8 Mbps d'Internet.

3.Quins són els canals d’una línia ADSL?

- Canal d'enviament de dades.

- Canal de recepció de dades.

- Canal de servei telefònic normal.

4.Per què es diu que és una línia asimètrica?

Perquè les dades poden viatjar a diferent velocitat al anar del servidor del client (velocitat de baixada) que del client al servidor (velocitat de pujada).

5.Quina és la funció dels microfiltres? On s’han de col·locar?

Són uns petits dispositius que es connecten a la línia telefònica i que són requerits en algunes instal·lacions d'ADSL.

Les instal·lacions amb microfiltre o filtre DSL són molt més populars que les instal·lacions amb splitter .

LA FIBRA ÒPTICA

1. Quins són els avantatges de la fibra òptica?

-La fibra òptica fa possible navegar per Internet a una velocitat de dos milions de bps.

-Accés il·limitat i continu les 24 hores del dia, sense congestions.

-Vídeo i so en temps real.

-Fàcil d'instal·lar.

-És immune al soroll i les interferències, com passa quan un filferro telefònic perd part del seu senyal a una altra.

-Les fibres no perden llum, de manera que la transmissió és també segura i no pot ser pertorbada.

-Manca de senyals elèctrics en la fibra, per la qual cosa no poden donar sacsejades ni altres perills. Són convenients per treballar en ambients explosius.

-Presenta dimensions més reduïdes que els mitjans preexistents.

-El pes del cable de fibres òptiques és molt inferior al dels cables metàl·lics, capaç de portar un gran nombre de senyals.

-La matèria primera per fabricar és abundant a la natura.

-Compatibilitat amb la tecnologia digital.

2. Quin mitjà utilitzen aquests cables per transmetre la informació?

Es basa en el principi òptic de la reflexió total. La llum entra a la fibra amb un cert angle i es propaga fins a trobar-se la superfície que separa el nucli i el revestiment. Com que aquestes dues superfícies tenen índexs de refracció diferents, en aquest punt la llum pateix una reflexió total de manera que tot el feix es reflecteix dins del filament sense deixar escapar llum, pel que no s'aprecien pèrdues.

3. Explica la composició del cable de fibra òptica.

La fibra òptica és una prima fibra de vidre o silici fos que condueixla llum . Es requereixen dos filaments per a una comunicacióbidireccional : TX i RX

4. Assenyala els diferents tipus de fibra òptica. Quines són les principals característiques?

-Monomode: En la fibra monomode, el diàmetre del nucli es redueix a dimensions de l'ordre de la longitud d'ona. Això provoca que només hi passi un sol mode: el raig òptic central, també conegut com a raig axial. Aquest únic camí generat a causa de les petites dimensions del nucli evita la dispersió multimodal.

S'utilitza en aplicacions de llarga distància ja que ofereix més prestacions, tot i que és més cara. La font de llum és Làser, concretament s'utilitza el dispositiu ILD . 

-Multimode: En aquest cas el diàmetre és major que el de les fibres monomode, de manera que la llum viatja seguint molts camins que depenen de la longitud d'ona, la freqüència i l'angle d'inserció de la llum.

Index dsicret: Els índexs de refracció del nucli i del revestiment són diferents però uniformes i per tant el senyal es guia a causa de la reflexió total en la superfície de separació d'aquests. 

5. Esbrina les principals aplicacions de la fibra òptica iposa alguns exemples reals.

-Internet: El servei de connexió a Internet per fibra òptica, fa caure la major limitació del ciberespai: la seva exasperant lentitud. El propòsit del següent article és descriure el mecanisme d'acció, els avantatges i els seus desavantatges.

-Xarxes: La fibra òptica s'empra cada vegada més en la comunicació, a causa que les ones de llum tenen una freqüència alta i la capacitat d'un senyal per transportar informació augmenta amb la freqüència. 

Una altra aplicació cada vegada més estesa de la fibra òptica són les xarxes d'àrea local.

-Telefonia: Amb motiu de la normalització d'interfícies existents, es disposa dels sistemes de transmissió per fibra òptica per als nivells de la xarxa de telecomunicacions públiques en una àmplia aplicació, contràriament per a sistemes de la xarxa d'abonat (línia d'abonat), hi ha sobretot una sèrie de consideracions.

Les fibres òptiques també s'empren en una àmplia varietat de sensors, que van des termòmetres fins giroscopis. També s'han desenvolupat fibres que transmeten raigs làser d'alta potència per tallar i trepar materials.

Topologies i elements d'una xarxa

1. Explica què és una topologia de xarxa i descriu les diferents topologies existents. Quin és el punt dèbil de cadascuna?

Topologia de xarxa: És el tipus d'enllaç o cablejat que interconnecta els diferents nodes d'una xarxa. Es determina només per la configuració de les connexions entre nodes. N'hi ha diferents tipus:

Topologia en estrella

Tots els nodes es connecten a un node concentrador. Exemple: Ethernet amb RJ-45.

Avantatges:

• Fàcil d'implementar i d'ampliar.

• Instal·lació ràpida.

• Un error en un node o segment de xarxa no influeix a la resta de la xarxa.

• No hi ha problemes de col·lisió de dades.

• Més seguretat.

Desavantatges:

• Major longitud de cable i nombre de nodes limitat pel concentrador.

• Un error en el concentrador és un error a tota la xarxa.

Topologia en anell

Cada node esta connectat al següent i l'últim al primer. Cada node té un receptor i un transmissor i fa la funció de repetidor. Exemple: Token Ring.

Avantatges:

• Poca longitud del cable

Inconvenients:

• Si un node falla la xarxa sencera falla.

• No totes les comunicacions són igual de ràpides.

• Seguretat. Els nodes poden interceptar comunicacions.

Topologia en bus

Tots els nodes es connecten a la mateixa línia (bus). Exemple: Ethernet amb cable coaxial.

Avantatges:

• Fàcil d'instal·lar i requereix de poc cable.

Inconvenients:

• El medi de transmissió es compartit. Poden succeir col·lisions i lluites per la utilització del canal de comunicacions.

• Seguretat. Tots els nodes poden accedir a la informació de la resta.

Topologia en malla

Entre els nodes s'estableixen enllaços punt a punt.

• Exemple: Xarxes WAN.

Topologia en arbre

És una extensió de la topologia en bus.

• Exemple: xarxes de televisió per cable, troncals fibra òptica i branques amb coaxial.

Topologia en interconnexió total

És una topologia en malla on tots els nodes estan connectats entre si.

Topologies mixtes

Xarxes amb combinacions de les topologies anteriors.

2. Elabora un quadre que resumeixi els elements, tant de programari com de maquinari, que formen part d'una xarxa local d'ordinadors.

Servidors i Estacions de treball

Servidor: Nodes de la xarxa que comparteixen els seus recursos de maquinari o programari amb la resta de nodes a través del que s'anomenen serveis de xarxa.

Estació de treball (clients): Màquines (ordinadors) de treball. Aprofiten els recursos/serveis de la xarxa. Són clients dels servidors i dels recursos/serveis de la xarxa.

Cablejat i medis de comunicació

Format pel conjunt de elements de comunicació de la xarxa, com els cables o medis de comunicació (xarxes sense fils) que enllacen els nodes de la xarxa.

• Exemples: Cables de parell trenat, coaxials, connexions sense fils, antenes, fibra òptica, connectors.

Targeta de xarxa

També anomenades NICs (Network Interface Card). Maquinari que fa d'intermediari entre els dispositius i la xarxa de comunicacions.

• Exemples: targetes de xarxa Pci, integrades en la placa mare, targetes sense fils, integrades en els dispositius (encaminadors, commutadors, impressores, etc).

Concentradors de cables

Dispositiu utilitzat en topologies de xarxa en estrella per a realitzar la connexió entre nodes de la xarxa.

Hi ha xarxes que no utilitzen concentradors (Ethernet coaxial en bus).

Amb aquest sistema si falla un node la xarxa continua funcionant però a canvi si falla el concentrador tota la xarxa falla.

• Concentradors passius: Només concentren les senyals.

• Concentradores actius: Concentren les senyals i les amplifiquen i/o regeneren funcionant com a elements amplificadors i/o repetidors.

Bridges o ponts

Són dispositius de comunicacions (ECD) formats per un maquinari i un programari que permeten a dues xarxes locals connectar-se entre si.

Les dues xarxes unides per un bridge equivalen a una sola xarxa. Exemples: Encaminador en mode bridge, bridges acobladors de xarxes diferents (p. ex. coaxial a parell trenat).

Pasarel·las, Gateways o encaminadors

Són dispositius de comunicacions (ECD) formats per un maquinari i un programari que permeten la connexió de la xarxa LAN a xarxes externes (típicament xarxes WAN com Internet). Exemples: Encaminadors, encaminadors ADSL, Mòdems ADSL, ordinadors amb programari especific (p. ex. IPCOP).

3. Actualment són més freqüents els commutadors (switches) que els concentradors (hubs) a les xarxes locals. Per quins motius?

Perquè el Hub, és un simple repetidor que la senyal arriba a un port i es torna a enviar a tots els ports del Hub (ex. Topologia en bus), mentre que el switches son commutadors que connecten directament el port emissor amb el port receptor (ex. Topologia estrella).

Tipus de xarxes

1.    Indica i fes un breu comentari sobre els tipus de xarxes segons l'extensió geogràfica.

• LAN: xarxa d'àrea local (local area network). Tipus de xarxa que trobem en qualsevol organisme o empresa, que s'utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins d'un mateix edifici. La xarxa d'àrea local utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç.

• MAN: xarxa d'àrea metropolitana (metropolitan area network). Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i d'equips informàtics d'usuaris dins d'una mateixa població o ciutat. La connexió dels equips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l'àmbit nacional.

• WAN: xarxa d'àrea estesa (wide area network). Fa possible la connexió d'equips informàtics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d'aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d'usuaris de LAN i MAN. Els enllaços de comunicació s'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualment són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

2. Posa un exemple d'utilització de cadascuna de les xarxes esmentades a l'exercici anterior.

• LAN: Fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes o mundials, com ara Internet.

• MAN: Mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l'àmbit nacional.
• WAN: S'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualment són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

3. Cerca les xarxes d'àrea estesa (WAN) que hi ha, a més a més d'Internet, i indica quines funcions tenen.

Hi ha diversos tipus de xarxa WAN, i tres d'ells s'agrupen sota la classificació de xarxa commutada (en física, la commutació consisteix en el canvi de la destinació d'un senyal o d'un corrent elèctric):

Per circuits

Per establir una comunicació, aquest tipus de xarxa WAN exigeix ​​que es faci una trucada i recentment quan la connexió s'efectua cada usuari disposa d'un enllaç directe.

Per missatge

Els seus commutadors solen ser ordinadors que compleixen la tasca d'acceptar el trànsit de cada terminal que es trobi connectat a elles. Aquests equips avaluen l'adreça que es troba a la capçalera dels missatges i poden emmagatzemar-la per utilitzar-la més endavant. Cal esmentar que també és possible esborrar, redirigir i respondre els missatges en forma automàtica.

Per paquets

Es fracciona cada missatge enviat pels usuaris i es transformen en un nombre de petites parts anomenades paquets, que es tornen a unir un cop arriben a l'equip de destinació, per reconstruir les dades inicials. Aquests paquets es mouen per la xarxa independentment, i això repercuteix positivament en el trànsit, a més de facilitar la correcció d'errors, ja que en cas de fallades només s'hauran reenviar les parts afectades.

Xarxes

1. Esbrina les dades següents del teu accés a Internet:

Proveïdor d’accés a Internet (ISP)	Movistar
Velocitat de baixada nominal	920.9 Kb/s
Mesura de la velocitat de baixada	7,37 Mbps
Mesura de la velocitat de pujada	335 Kbps
IP del teu ordinador	176.85.201.157

2. Esbrina a quines URL corresponen les adreces IP següents:

Adreça IP	URL
http://212.73.198.167/	http://www.ara.cat/
http://212.58.244.68/	http://www.bbc.co.uk/

3. Si la velocitat de baixada d’una ADSL és de 10 Mbps, i el servidor que ens ofereix el servei de descàrrega suporta aquesta velocitat, quin serà el temps aproximat per baixar un fitxer de 100 Mbytes?

8bits = 1byte

10 Mbps = 106 bps         

100 Mbits / 8Mbytes = 12,5 Mbytes    x = 12,5/10 x = 1,25 s

El temps aproximat serà d’1 segon i quart

4. Explica la funció d’un DNS i en quin context treballa.

El Domain Name System o DNS és un sistema de noms jeràrquic que funciona sobre una base de dades distribuïda. Permet que qualsevol sistema connectat a Internet o a una xarxa informàtica privada obtingui informació associada als noms de domini. El DNS ofereix un servei vital a Internet i sense ell la navegació seria molt complicada

5. Explica la diferència entre un concentrador (hub) i un commutador de xarxa (switch)

El hub rep un paquet de dades per un port, i el retransmet a tots els ordinadors i això provoca que es saturen les reds i, el switch rep l'adreça Mac de tots els ordinadors y envia el paquet de dades a l'ordinador que li correspon i això no satura la red.

Deep Web, el món ocult d'Internet

Juan Ranchal, 24 gener 2014.

Deep weep 96% dels contingut d'Internet.

La “Deep web” consta del 96% del contingut d’Internet que no esta disponible per a tothom, mentre que els 4% restant es el que podem trobar per internet. 

Que és?

És un format de red que no esta disponible en els motors de busca convencionals. No pertany al món del HTML excepte els PDF o imatges annexades i utilitza mètodes de HTTPS i funciona sota tecnologies de xifres SSL/TLS. Consta aproximadament de 91,850 Terabytes i pot arribar a tenir unes 500 bilions de pàgines.

19 octubre 2015 – 9:00

Perills

-    -   Esta prohibit per el FBI, a causa de contenir materials pirates i il·legals

-      - La condemna per ser descobert per utilitzar la Deep Web es com a mínim 20 anys

-     -  La llei SOPA –no aprovada encara- (Stop Online Piracy Act) afectaria a el internet de manera abismal.

Que hi ha a dins de la Deep Web?

Existeixen diversos nivells. Com més profund, més perill hi ha:  Nivell 0  Nivell 1  Nivell 2  Nivell 3  Nivell 4  Nivell 5 (Marianes)

Nivell 0: Es la web comú, pagines on tot tothom té fàcil accés i no es necessita cap programa especial per entrar.  Facebook,  Google,  Wikipedia…

Nivell 1: en aquest nivell es troben mes coses, prohibides que il·legals, bases de dades, xarxes privades, fòrums en línia de temes controversials, etc. No hi ha tant problema en aquest aspecte, ja que són coses molt poc problemàtiques.

Nivell 2: En aquest nivell es troba la resta d’Internet coneguda però més "under" que el nivell u, pàgines porno, la comunitat 4chan, servidors FTP, porno "jailbait" (menors que per la seva aparença física aparenten ser majors d'edat) , etc.

Nivell 3: En aquest nivell ja estem a la deep web, i les coses es posen més escabroses, es requereix utilitzar un servidor intermediari per a submergir-te de forma anònima, aquí podem trobar, com indica la imatge, jailbait més heavy, pornografia infantil "light" (CP significa childporn), gore, hackers, script kiddies, informació sobre virus, etc. Dins d'aquest nivell, si ens submergim encara més necessitarem, ja no un servidor intermediari, sinó el Tor per navegar de forma anònima i més segura.

Nivell 4: Aquest nivell és el més profund que un usuari comú pot arribar dins de la deep web, aquí ens trobem amb pàgines com: Hard Candy, PedoPlanet (grups de pedòfils), la hidden wiki, una pàgina amb enllaços dins de la deep web, vídeos i llibres prohibits, material visual qüestionable, assassins a sou, venda de drogues, tràfic d'humans i la resta del mercat negre.
Dins el nivell 4 hi ha una part encara més profunda a la qual no es pot arribar per mitjans convencionals, es requereix una modificació de maquinari anomenada "closed shell system" i aquí la cosa es posa molt seriosa, aquesta part conté, per exemple, pornografia infantil "hardcore" com scat, rap i snuff, xarxes d'assassins a sou, la "law of 13", relacionada amb els Illuminati, experiments sobre la segona guerra mundial, terrorisme i es diu que també la ubicació de l'Atlàntida , etc.

Com instal·lar-lo?

Els principiants l’instal·len a través d’un buscador especialitza, anomenat TOR, en canvi els experts, ho fan per motors de busca verticals.

TOR

El TOR, és un programa de busca especial, treballes encriptant la IP del usuari, utilitza nodes aleatoris i permet ingressar els dominis de onion.

Funcionament:

És basa en l’encriptació i en l'aplicació d'un conjunt de protocols de comunicació superposats com les capes d'una ceba (d'aquí el nomenat onion). El TOR encripta els tats, inclosa l'Adreça IP del destinatari i els envia a través d'un circuit de diversos nodes fins arribar a l'adreça que és vol.

Rastrejar l'origen així és fa molt complicat. Aquells que tanquin l'anonimat de les Seves Accions a la xarxa troben en aquesta Internet profunda un sistema per al Seu Objectiu. Persones que fugen de la censura a llocs on s'aplica, o que busquin simplement no ser rastrejats han trobat a aquest internet ocult la solució. El fet és que, tot sovint, s'utilitza per a escapar de la Llei i dur a terme activitats delictives i

il·legals: Intercanvi de pornografia infantil, negocis relacionats amb armes o tràfic de drogues ... Els Governs ho tenen molt complicat per a mirar d'aplicar la Llei a Internet quan és fa servir un tipus de comunicació com aquest.

Que conté?

-       Informació empresarial (gestió, finances i moviments econòmics privats)

-       Biblioteca mundial

-       Snuff

-       Pedofília

-       Gore

-       Quantitat superlativa de virus

-       Patologies sexuals

-       Fòrums de conversació

-       Anonymous

-       Databases extenses

-       Drogues

-       Malware

-       Serveis professionals de tot tipus (Assassins, Hackers, Narcotraficants, Falsificadors, Apostadors, Peladors professionals tant humans com animals).

WEBGRAFIA

                               

Renato San Martin(2012)

[en línia] Barcelona: Slideshare.

[Consultat:  30 d’Octubre 2015)]

Disponible a internet

<http://es.slideshare.net/renatosanmartin/deep-web-12088363 >